Amb l’arribada dels fills, les parelles pateixen canvis, a molts nivells. D’haver pogut estar hores i hores parlant, gaudint, reposant, viatjant, etc… una realitat de novetats, presses, angoixes, incerteses… s’imposa.
La rutina se’ns emporta, el dia a dia se’ns menja, l’organització logística passa a ser el principal tema de conversa. Passen els dies, els mesos, els anys… de sobte ens adonem que compartim l’habitatge amb algú que és un record… un record que ja no és… Res és igual! Què ha passat? Què podem fer, per tornar a sentir-nos parella?
Primer, situem-nos:
– En quina situació us trobeu?
– Quin seria el vostre ideal?
Segon, negociem:
– Què necessiteu?
– Què vols demanar a la teva parella?
– Quins canvis estàs disposat a assumir?
– A què et compromets?
Tercer, concretem:
– Què faràs diferent, a partir d’ara?
– Per quin motiu?
– Quan ho faràs?
– Com et farà sentir?
És important saber que la relació pot millorar. Sovint, ens desanimem perquè pensem que res no tornarà a ser com abans, i és cert, ja que la realitat ha canviat. Però ens ajudarà confiar que sí podem reconstruir la relació cap a la direcció desitjada, replantejar-nos en què ens hem equivocat i tornar a prendre el volant de les nostres vides.
Que l’amor era fàcil, només ens ho explicaven a les pel•lícules! Si estem disposats a revisar-nos, a fer autocrítica i a comprometre’ns en assumir canvis significatius, podem fer néixer una nova relació igual o més satisfactòria que la de l’inici, una relació més madura, més conscient, més compromesa.