Quantes vegades sentim a dir a un persona, respecte la seva parella: “Hi ha coses d’ella que no m’agraden, però ja la faré canviar”! Gran error! No només no podem canviar algú, sinó que a més, no en tenim el dret. I a l’inversa, igual. Ningú no té dret a demanar-nos que canviem. O acceptem i se’ns accepta tal i com som, o la relació té els dies comptats.
El procés de canvi és totalment íntim i personal. Cadascú, valora quins aspectes vol modificar, però aquesta motivació ha de venir d’un mateixa/a, mai, per complaure a l’altre. Qualsevol canvi personal, suposa un fort compromís, temps, molta energia i unes estratègies clares a seguir.
Quan hi ha un conflicte o discrepància important dins la parella, enlloc d’assenyalar l’altre, cal que cadascú revisi el seu comportament, la seva actitud, les seves creences i els seus valors. Malgrat la meva decisió a fer canvis, no ha de ser condicionada i imposada per la meva parella, sí que aquesta és prou important, com perquè jo em predisposi a fer-ne una reflexió real, sincera i profunda.
Primer:
Hom pren consciència de la necessitat de canvi, que aquella situació és insostenible i jo, com a membre de l’equip, també hi tinc un paper rellevant. Només des d’aquí, un es farà responsable d’aquest procés. Faig autocrítica i prenc consciència de com jo puc estar mantenint aquest problema. Llavors, és quan m’adono que no puc ni vull continuar mantenint aquest conflicte i que una part d’aquesta transformació depèn, només, de mi.
“La Maria diu que en Joan sempre l’apreta per tenir relacions sexuals”.
“En Joan se sent frustrat, perquè la Maria mai no en té ganes”.
Segon:
Em centro únicament en mi. Entenc que tinc un problema i cal ser prou honest amb mi mateix per, si és el cas, demanar ajuda externa. Sovint, en aquest punt, se’ns pot activar la vergonya pròpia i la por al judici dels del voltant. La llum comença a aparèixer…
Ens deixem d’excusar, ens deixem de victimitzar i assumim la nostra responsabilitat.
“La Maria veu que és ella, qui sempre rebutja les peticions del seu marit”.
“En Joan s’adona que mai no deixa prou temps, perquè ella pugui expressar el seu desig”.
Tercer:
Identifiquem i posem nom a totes les emocions i sentiments que estem experimentant davant aquesta dificultat. Alhora, és un bon moment per detectar aquelles creences limitadores que em mantenen en aquest cercle viciós.
“La Maria sent pressió i culpa, fins i tot s’enfada, davant la insistència de la seva parella. Detecta que ella només vol mantenir relacions, quan el cos li ho demana, ja que creu que el desig ha de sorgir de manera espontània”.
“En Joan se sent enfadat, rebutjat, trist… Considera que la seva dona, hauria de voler fer el coit, més sovint”.
Quart:
Posem direcció al canvi, és a dir, ens plantegem per a quin motiu volem canviar, amb quina finalitat, a on volem arribar, qui volem arribar a ser.
“La Maria expressa que com a parella, vol ser un gran equip ”.
“En Joan expressa que vol ser una parella apassionada”.
Cinquè:
En aquest punt, hem d’anar concretant el canvi que volem realitzar. Aquest canvi serà personal, profund, realista, plantejat en positiu i d’acord als propis valors.
“La Maria concreta voler augmentar la seva iniciativa per a les trobades sexuals amb el seu marit, per tal de millorar el seu erotisme, intimitat i complicitat”.
“En Joan concreta voler respectar el ritme de la Maria, ja que vol que ella actuï des de la llibertat”.
Sisè:
Per tal d’assolir els objectius de la fase anterior, cal un qüestionament sincer i profund, de les creences preestablertes, a fi d’ampliar la nostra visió i incorporar-ne de noves, que ens dirigeixin cap a qui volem ser.
“La Maria deixa de dipositar la seva manca de desig, al seu marit. Passa a adonar-se que el seu desig només depèn d’ella mateixa”.
“En Joan deixa de vincular el menor desig de la seva dona, a la manca d’interès cap a ell. Pren consciència que cadascú té necessitats diferents, no tenen perquè coincidir i, això, no suposa que l’estimi menys”.
Setè:
A fi de consolidar aquestes noves creences, comencem a practicar nous hàbits, tant de conducta com de pensament, d’acord al que volem aconseguir. Activem noves decisions que ens conduiran cap al nou paradigma.
“La Maria explora en quins moments se sent més predisposada a mantenir relacions sexuals, de quina manera, a quins llocs… Comença a dedicar un espai de pensament, a detectar quins comportaments propis la fan sentir més sexual, i quins jocs eròtics amb la seva parella, l’estimulen més”.
“En Joan deixa de pressionar a la seva dona. Deixa de centrar-se en les pròpies necessitats, per fixar-se també en les d’ella, fixar-se en quin moment està a nivell vital, com li ha anat el dia, si li ha comentat estar cansada… Entén que l’amor no només s’expressa entre llençols”.
Vuitè:
Ens responsabilitzem del canvi, som del tot conscients que en som els protagonistes i que promourem aquelles situacions que ens apropen a qui volem ser, i eliminarem aquells contextos que ens n’allunyen.
“La Maria ha decidit dir prou, a posar en mans de l’atzar, el seu desig sexual. Ha dit prou, a la seva actitud passiva. Ha decidit prioritzar i crear temps i espai, a les trobades sexuals amb la seva parella”.
“En Joan ha dit prou a fer-ne un drama, i a canvi ha ampliat el seu repertori eròtic. Li aporta noves propostes sexuals a la seva parella, on ella no ha de mantenir un rol tan actiu. Avui, només ens dediquem a mi. Avui fas d’observadora. Avui… potser t’animes i tot!”.
Novè:
En aquest darrer punt, ja estem a punt per generalitzar aquest canvi. Ja no només se centrarà en un comportament concret, sinó, que el convertirem en actitud.
“La Maria ja no només genera la situació ideal per tenir una relació sexual puntual amb la seva parella, sinó, que ha incorporat el joc i els missatges eròtics, en el global de la relació. En Joan ha entès i així ho exerceix, que la sexualitat és molt més àmplia que la que es practica al llit. Tots dos, han decidit prendre un rol actiu i expressar conductes i missatges eròtics, seductors, insinuants, picants, de complicitat…en diferents moments del dia, sense vincular-los al coit”.
Curiosament, ara, tot i tenir una freqüència diferent, tots dos valoren tenir una vida sexual plena i satisfactòria!
I tu, quin canvi vols fer, per arribar a ser l’amant que desitges ser?