- És important que es parli de la mort als nens? Per què?
Sí. Molt. Perquè és una realitat i com més aviat l’assumeixin, més recursos tindran per afrontar-la quan s’hi trobin.
Quan les meves filles eren petites i passejàvem pel carrer, aprofitava qualsevol animalet mort, per aturar-les i fer-los entendre el seu estat: no respira, no menja, no beu, no sent, no dorm… és mort.
Alhora, les feia entrar a funerals, encara que no coneguéssim el difunt. Els explicava què era aquell ritual i que servia per acomiadar-nos de la persona que mai més tornaríem a veure.
- És important una ajuda psicològica si tens una situació de dol?
Depèn. El dol és personal i intransferible. Depenent de cadascú i de la mort que ha viscut, necessitarà més o menys suport.
Quan em ve una persona per una pèrdua d’algú estimat, sempre exploro la seva xarxa social i si aquesta és àmplia i amb espais de qualitat on poder expressar el seu dolor, li puc proposar l’alta, fàcilment. El dol és un procés natural, no és patològic. Cadascú el fa com pot!
L’important és aprendre a viure sense la persona estimada. Depenent del nivell de dificultat per adaptar-se a la nova realitat, un necessitarà més o menys ajuda externa.
- Com s’aconsella donar la notícia d’una mort a un infant?
Adequada a la seva edat. No cal ser brusc, però sí clar i que no generi confusió. S’ha de dir la veritat. És molt important que un infant, tingui l’edat que tingui, pugui viure la pèrdua amb la seva família i/o amics. De vegades, i amb tota la bona fe, apartem a les criatures d’aquest daltabaix. Els diem el mínim, no deixem que s’acomiadin, no els deixem participar del funeral, menys, anar al cementiri. Gran error! No deixant-los ser partícips, no només no els hi estalviem el dolor, sinó que els n’hi generem més, ja que no poden obtenir respostes a totes les seves preguntes i, a més, ho viuen en solitud.
- Quina diferència existeix entre el dol adult i l’infantil?
Moltes. Cada edat té la seva manera d’entendre la realitat i disposa d’uns recursos per elaborar-la. És important que l’infant rebi respostes, per part de l’adult. Si no és així, serà la seva imaginació i fantasies qui les hi donarà.
En nens i nenes d’edat escolar, cal explorar si hi ha sentiments de culpabilitat. És habitual que d’una manera o altra, es responsabilitzin del que ha passat. Exemple: és culpa meva perquè l’altre dia, quan ens vam enfadar, jo vaig desitjar que es morís!
- Es tracta de la mateixa manera el dol infantil que el dol adult? Si es tracta diferent, em podries explicar quin és el tractament en els dos casos? Si es tracta de la mateixa manera, em podries explicar quin tractament es fa servir.
Independentment de l’edat, sempre, l’important, és adaptar-se al llenguatge i a la manera d’interpretar la realitat, de la persona que estàs ajudant…
Mentre que a un adult, per tal d’expressar, possiblement li serà més fàcil recórrer al llenguatge verbal, a un infant, potser, l’ajudarà més recórrer a materials lúdics (jocs, dibuixos, ninots,…).
- Existeixen diferents tractaments en el dol depenent de qui hagi mort?
El dol, al no ser patològic, no hi ha tractament. És un acompanyament. Aquest, se centrarà en les necessitats presents de cada persona, en cada moment concret.
La paraula dol, ve de dolor. Aquest, no es pot mesurar ni comparar.
- Els somnis estan relacionats amb el dol? Tenen algun significat en concret? (3 exemples amb el mateix cas: es mor el pare de 3 filles. Cada filla somnia coses diferents. La més petita que té 10 anys, somnia que el seu pare torna a casa, però encara que insisteix no la reconeix. La mitjana té 14 anys i somnia que es troba amb el seu pare i s’enfada amb ell per haver-los abandonat a tots. La gran que té 20 anys somnia que el veu a la llunyania, però mai l’arriba a tocar ni a poder trobar-se amb ell).
Els somnis són l’expressió del nostre món inconscient, són una representació de la nostra realitat interna. Segurament, en un procés de dol, els somnis se’n veuran afectats. Tot i així, tampoc es pot generalitzar, he conegut a molta gent en procés de dol molt enfadada, perquè desitjarien somniar amb la persona morta, i no hi ha manera!
Aquests tres casos anteriors, expliciten el cas com una mateixa mort, pot afectar diferent a les persones del seu voltant. En tots tres casos, caldria aprofundir amb les filles, quin significat té per a cadascuna d’elles, per tal de dur a la consciència aquell aspecte pendent d’elaborar.
- Quines són les etapes del dol? Hi ha diferents etapes depenent de si és infantil o adult?
El dol, no té unes etapes fixes i marcades. Tal i com he dit abans, el propi dolor, cadascú, el gestiona com pot.
Tot i així, sí que hi ha uns punts generalment comuns.
Per exemple, no és el mateix viure una mort sobtada, que d’una llarga malaltia. En el primer cas, l’estat de xoc, acostuma a durar molt més temps (de setmanes a mesos). En el segon, generalment, abans de la mort, ja s’activa el dol anticipat, un ja es comença a preparar pel desenllaç. Igualment, en ambdós casos, s’haurà d’aprendre a reconstruir la realitat, amb aquest buit.
En un procés de dol, podem tenir multitud de sensacions i sentiments: por, tristesa (per la pèrdua), ràbia (si es viu la mort com una injustícia), culpa (per haver fet, dit, no dit, no fet…), enyor, apatia, desinterès, canvi de creences i valors personals, inseguretat, etc… Cadascú pot experimentar, o no, totes o cadascuna d’aquestes emocions, alhora, o per separat…
El dol finalitza quan un pot recordar sense dolor i seguir vivint amb l’absència, però connectada amb l’amor que els va unir, ja que aquest, no mor mai…
Entrevista feta per l’Ada, estudiant de 2n de Batxillerat de l’Institut Tres Turons, d’Arenys de Mar.