L’enveja és un sentiment tabú, és a dir, socialment està rebutjat i personalment, ens costa reconèixer-lo. Sempre se’ns ha dit que és “dolent” sentir-lo, ja que se li atribueix destrucció. Aleshores, quan hom la sent, dissimula i es reprimeix el malestar que li pugui generar.
- Què és, l’enveja?
L’enveja és un sentiment que podem experimentar quan desitgem allò que té o fa una altra persona. Això, pot referir-se tant a béns materials, a l’estatus, o la imatge que l’altre pugui projectar.
Aquest sentiment ens genera una sensació d’injustícia, de frustració, sovint, acompanyat per la ràbia, ja que subjectivament considerem que l’altre posseeix allò que ens hauria de pertànyer a nosaltres. Si jo sóc més que l’altre, com és que ell/a ho té i jo no? No és l’altre, qui ho hauria d’obtenir, sinó, jo!
- És destructiva, l’enveja?
Quan no es reconeix, o només es focalitza cap a l’altra persona, sí. Per una banda, podem deixar-nos endur per la ràbia i intentar desmerèixer, desautoritzar, criticar, menysprear, etc, a qui atribuïm el causant del nostre malestar. Per altra banda, a l’estar centrats en l’altre, fa que ens descuidem de les nostres necessitats.
- Les nostres necessitats?
L’enveja té una funció molt potent. Quan la sentim, podem optar per dues alternatives: una, intentar destruir a l’altra persona; cosa gens adaptativa ni satisfactòria. Dues, veure a l’altre com un senyal d’alguna mancança nostra.
Si aprenem a gestionar l’enveja d’una manera saludable, centrarem tota l’atenció en nosaltres mateixos, prescindint de qui ens l’ha causat.
- Llavors, podem reconvertir l’enveja en quelcom positiu?
Quan a mi se m’activa aquest sentiment, puc identificar a la persona des de la qual se m’ha generat, com un senyal i una oportunitat per fer introspecció.
L’enveja, m’indica que hi ha una mala gestió en algun aspecte de la meva vida personal.
És un bon moment, per revisar les meves necessitats, els meus desitjos, les meves motivacions. Segurament, m’adonaré que hi ha algun aspecte de mi que no m’estic respectant, és a dir, que hi ha algun projecte que em motiva, que no estic duent a terme. És el moment, doncs, de treballar per passar a l’acció i dirigir-me cap allò personal que em satisfà, que m’omple i em dóna sentit.
L’altre, no és el causant del nostre dolor; l’altre, és l’alarma que ens ofereix revisar-nos i créixer cap a la direcció que desitgem.