Quantes vegades ens hem queixat de la nostra relació de parella? Quantes vegades atribuïm els nostres mals a la persona que tenim al costat? Quantes vegades pensem que si ell o ella, canviés algun aspecte, tot aniria millor? En definitiva, sovint i amb l’objectiu d’eliminar el nostre malestar dins la relació, carreguem tota la culpa i el pes del canvi, a la persona que diem estimar…
Però, i si ens parem a pensar quin paper hi juguem nosaltres? M’he parat mai a reflexionar quin tipus de relació vull? Quin tipus de parella vull arribar a ser? Amb quins valors vull que es fonamenti la meva relació? Un cop ho sé, contribueixo per tal que la nostra relació es dirigeixi cap a aquesta direcció, o justifico la meva reacció maldestre a les errades del meu amant?
Siguem sincers amb nosaltres mateixos… Realment som coherents, o tendim a queixar-nos perquè els reis no ens van portar la joguina esperada?
L’amor madur demana consciència, franquesa i compromís amb nosaltres mateixos, primer; i amb la nostra parella, després.
- Consciència, de qui sóc, de què crec, de què vull, de què valoro dins la relació i de com actuo.
- Franquesa, per adonar-me si realment estic contribuint a fomentar aquest model o, pel contrari, em deixo emportar per la desídia de la quotidianitat o per creences limitadores.
- Compromís, per créixer i construir aquest projecte tan valuós.
Quan ens responsabilitzem de nosaltres i de la nostra relació, les queixes, deixen de recaure cap a l’altra persona. Prenem el volant i redirigim el vehicle cap a la direcció desitjada. Com? Primer, deixant de reaccionar des de la por, la ràbia, el victimisme, l’exigència, des de la veritat absoluta… Segon, actuant d’acord als nostres valors. Si responem des del respecte, la comprensió, l’empatia, la generositat, la llibertat, la complicitat, la lleialtat, l’afecte i tots els que hi vulguem afegir, estarem vetllant per la construcció de la parella que desitgem Ser.
Per crear una parella madura, plena i satisfactòria, és necessari grans dosis d’autoconeixement i autoconsciència. D’aquesta manera, sabrem donar i també rebre afecte, gestionar els nostres conflictes, regular-nos emocionalment, establir prioritats, i viure una vida sexual rica i gratificant. Aquesta visió de nosaltres mateixos, ens permetrà prendre una perspectiva més àmplia de la nostra realitat i, en concret, de la nostra relació de parella, passant de ser-ne víctimes indefenses, a ser-ne els protagonistes per tal que el vincle i la qualitat en surtin reforçats.
Tornem a fer una carta de reis però, aquesta vegada, com a adults, sabent que el seu compliment dependrà totalment de nosaltres. Elaborem la carta conjuntament, expressem el que necessitem, com ens sentim, definim allò realment valuós, quin tipus de parella volem ser, amb quina finalitat, quins comportaments ens apropen, quines conductes ens fan sentir estimats, quins canvis volem realitzar, com i quan ho farem, detectem de quins recursos disposem…
Posem-nos mans a l’obra per ser el millor regal que podria rebre la nostra parella!