Sovint em trobo persones preocupades perquè no s’acaben de sentir sexualment satisfetes, amb les seves parelles. Quan els pregunto com ho han parlat, quines accions han decidit o pactat, mostren sorpresa i s’adonen que mai no ho han comunicat a la seva parella. És curiós que en el món de la parella, el mite de la “telepatia” sigui tan present!
-
És important la comunicació dins d’una relació sexual?
La comunicació pot ser verbal, corporal, “glotoral”… A fi d’aconseguir i mantenir una sexualitat gratificant per a tots dos membres de la parella, és important que ens permetem comunicar allò que ens agrada. Cal trencar el mite que les trobades sexuals han de ser espontànies, així mateix, deixar de creure que la nostra parella, ha de saber endevinar quines pràctiques ens vénen de gust, de quina manera, amb quina pressió! De vegades, les relacions sexuals, més que ser trobades d’intercanvi, semblen exàmens de grau superior!
Per tal que el sexe sigui gratificant, cal entendre que necessita un espai amb bona comunicació, on puguem expressar i compartir tot allò que considerem convenient.
Poder gaudir d’una sexualitat plena, gratificant i duradora, es necessita una dosi de maduresa personal. Sovint, molts dels problemes que es manifesten dins les relacions íntimes de la parella, són generades per manca de comunicació, per manca de confiança en expressar al nostre company, la nostra realitat dins aquest àmbit.
-
Qui és el responsable que cada membre de la parella aconsegueixi sentir plaer: el company de la relació o un mateix?
Cadascú és responsable del seu plaer sexual. Estem en una societat on encara es promou que sigui l’home qui desitja i la dona la desitjada.
Cadascú, tant homes com dones, ha de saber què li ve de gust realitzar i té la responsabilitat de comunicar-ho a l’altre. A fi d’evitar la culpa i la frustració. El cos femení encara és el gran desconegut. La dona ha de descobrir el seu cos, saber què li genera plaer, conèixer quines zones l’estimulen i comunicar-ho a la seva parella. És poc just que ben entrats ja al s.XXI, aquesta responsabilitat, encara recaigui, en bona part, sobre l’home.
No podem donar el control del nostre propi plaer, a l’altra persona. Si nosaltres sabem com i amb què gaudim, només haurem de fer saber a l’altre el que ens agrada i aconseguir unes trobades sexuals satisfactòries, per a tots dos membres de la parella.
Si trobem normal parlar i decidir què necessitem del súper, què farem per sopar, qui anirà a recollir els nens, com planifiquem les vacances, etc… Per què no parlar de quan, com i què farem en les nostres trobades sexuals? Mantenir el desig dins la parella, no pot ser un art deixat en mans de l’atzar, sinó, una decisió que prenem com a adults i ens comuniquem a fi d’anar-lo adaptant a les nostres necessitats, als nostres desitjos i fantasies. Amb la comunicació fomentarem la nostra complicitat, la nostra cohesió i el nostre joc sexual.