Som víctimes del mite de l’amor romàntic. El cinema, les cançons, molta literatura… Hem rebut un bombardeig del que seria “l’amor ideal”, basat en les relacions de dependència, del “no puc viure sense tu”, “sense tu no sóc res”, “et necessito per ser feliç”, “si em deixes, moriré”! Un concepte enganyós, desvirtuat, infantil, on el que realment promou és la dependència emocional, i no, l’autonomia de dues persones que decideixen estimar-se.
- Què és, la dependència emocional?
La dependència emocional, no només es manifesta en les relacions de parella. També pot esdevenir, en qualsevol altre tipus de relació.
Qui la pateix sent que la seva felicitat està totalment condicionada per l’afecte rebut per part de l’altre, per l’opinió que aquest té del primer. Mentre el tracte rebut sigui l’esperat, tot serà fantàstic, però quan aquest no coincideixi amb les expectatives generades, l’autoestima de qui la pateix, es fulminarà. La seva felicitat depèn de l’opinió que tenen d’ell.
Tendeix a idolatrar a l’ésser estimat, generant relacions amb grans dosis d’ansietat, ja que si el perd, la seva vida quedarà sense sentit…
- Quin problema hi ha?
Costa identificar les pròpies necessitats, ja que es prioritzen les de l’altre. Tendeix a la submissió i a voler complaure, per tal d’evitar el rebuig tan temut. Està convençut que la seva felicitat depèn del seu entorn i de les circumstàncies d’aquest. És una cerca incansable d’estima i reconeixement, a fi de sentir-se vàlid i segur.
Hi ha un gran problema d’autoestima, de la capacitat de reconèixer-se per ell mateix i valorar-se per qui és.
- Com pot assolir l’autonomia emocional?
Primer de tot, cal reconèixer els propis conflictes i la necessitat de canvi. Aprendre a sentir-se bé amb si mateix, sense la necessitat de complaure a l’altre, així mateix, no exigir a l’altre que el complagui. Ha d’aprendre a responsabilitzar-se i a decidir per ell mateix. Cal desenvolupar les habilitats socials que l’ajudaran a exposar el que necessita, a posar límits quan se sent danyat i a respectar la diversitat d’opinió.
Una de les meves cites preferides és d’Erich Fromm, en el seu gran llibre “L’Art d’Estimar”, on diferencia entre dues frases:
“T’estimo, perquè et necessito”, o “Et necessito, perquè t’estimo”?