Aquesta és una frase que a consulta, la sentim tot sovint. Hi ha moltes persones que senten que la seva relació ha mort, que ja ho han donat tot per tal que sobrevisqués, però no ha estat possible. Tot i així, mantenen la convivència per por que la separació pugui afectar negativament als fills.
-
És bo aguantar pels fills?
Quan la relació arriba a un punt irreversible, el millor és separar-se. És innegable pensar que això no afectarà als fills, és evident que la separació tindrà un gran impacte sobre ells, que cadascun ho afrontarà d’acord a la seva edat i als seus recursos, que els haurem d’ajudar a elaborar el seu propi dol i tindrem tants dols com fills tinguem a casa. Ens vindran uns mesos complexes, fins i tot, alguns anys. Caldrà estar pendent dels fills i dotar-los de les eines necessàries, per tal d’anar assimilant la nova situació.
-
Què és el millor, per als fills?
Davant l’evidència, el millor per als nens, és la veritat! Es pot pensar que dissimulant, els petits no notaran que els pares ja estan separats, a nivell afectiu. Però no! Els nens capten el que no està escrit, viuen la distància, respiren el desamor… I què estan aprenent? El model de les seves futures relacions.
És això, el que volem? Que aprenguin a construir relacions mediocres i insatisfactòries?
No. El que desitgem tots els pares, és que els nostres fills siguin adults “feliços”, per tant, el millor que els podem oferir és un model real i congruent, encara que aquest no sigui l’establert.
-
Són una excusa, els fills?
Hahahahaha… Està clar que cada cas és un món, però de vegades, poden camuflar altres pors. Separar-se, no és gens senzill, et capgira la vida! És un abans i un després, no ens enganyem. Suposa dolor, lluita i molt d’esforç per construir una nova realitat.
De vegades, els fills ens serveixen d’excusa perquè el que ens fa més por, és perdre una estabilitat familiar, social, un nivell econòmic (separar-se és molt car!), una organització logística, l’habitatge, en definitiva… perdre tot allò conegut i endinsar-nos en un món desconegut, ple d’incerteses.
-
Poden fer algun aprenentatge positiu, els fills, amb la separació?
Sí. Tal i com dèiem abans, si el que desitjo és que els meus fills siguin adults responsables, podem ser un bon model per mostrar-los que aquesta responsabilitat sovint, demana assumir riscos, prendre decisions difícils, transitar per etapes de canvi, però que som nosaltres qui ho triem, prescindint del que s’espera que fem.
A través d’aquesta decisió, poden aprendre que la vida no és gratuïta, que cal prendre el timó per fer el que un mateix decideix, que no ens conformem a seguir unes directrius que se’ns han marcat des de ben petits. És aprendre que per tal de ser coherent amb un mateix i honest amb l’altre, s’ha de dir prou. Precisament perquè ens hem estimat tant, ens mereixem deixar-nos anar… Els fills entenen que a la vida hi ha dolor, hi ha finals, però també, nous inicis i aquests, de vegades, poden ser com un part.