-
En què pot ajudar que una persona malalta de càncer o els seus familiars rebin suport psicològic?
Un diagnòstic d’aquestes característiques, produeix un gran impacte emocional tant a l’afectat com a la seva familia.
Amb suport psicològic, tant els uns com els altres, tenen l’espai per:
-
Expressar allò que senten: identificar totes aquelles emocions i pensaments que se’ls hi activen; independentment estiguin directament relacionats amb la malaltia com si no.
-
Rebre el suport per establir objectius realistes: respecte l’afectat, el treball està dirigit a identificar tot allò que els hi agradaria fer (tasques pendents) a fi de maximitzar l’autonomia de l’usuari (centrar-se en les capactitats i no pas, en les limitacions que es puguin produir a partir de la malaltia).
Pel que fa als familiars, treballem l’adapatació de la persona, a les diferents fases de la malaltia per ajudar-lo a assolir flexibilitat en el procés (canvis de rol que pugui experimentar).
-
Programar activitats d’entreteniment: és de gran importància, que una persona afectada de càncer, es pugui distreure i gaudir en activitats lúdiques. Igualment, la família, doncs sovint no s’ho permeten perquè els hi genera sentiments de culpabilitat.
-
Com afecta emocionalment el càncer al malalt?
Primer de tot, remarcar que cada persona és única i depenent les seves característiques i el seu entorn social, es manifestaran més un tipus d’emocions, o un altre tipus. És molt comú sentir:
-
Por: a la mort, per com evolucionarà la malaltia i si el tractament serà dolorós.
-
Impotència: per sentir-se vulnerable i indefens.
-
Ràbia: per la incomprensió de l’origen de la malaltia: Per què m’ha tocat a mi?
-
Culpa: sensació que han fet alguna cosa dolenta. També es responsabilitzen dels canvis que es produeixen en l’àmbit familiar.
-
Tristesa: Manca d’interès per la vida, apatia, disminució de l’autoestima,…
-
Aïlllament: pel fet de tenir dificultats per expressar el que senten i, conseqüentment, no sentir-se compresos.
-
Angoixa i ansietat: preocupació per com, la família, està vivint la malaltia. etc…
-
Com afecta la malaltia a la família?
Igual com els afectats, cada família i cada membre d’aquesta, reaccionarà d’acord la seva pròpia realitat.
Primerament, és important identificar la relació que tenien anteriorment el familiar i l’afectat, doncs aquesta determinarà el tipus d’emocions que s’activaran: no és el mateix apropar-se a l’afectat per motivació altruista, que per sentiments de culpa, per gratitud que per evitar la censura i tenir aprovació social, no és el mateix cuidar perquè ens hi sentim obligats, que perquè estimem.
No es tracta de fer un judici de quina opció és més bona, són tipus de situacions que es produeixen, és el reflexe de la realitat actual. Aquesta diferenciació, simplement serveix, per determinar un tipus d’enfocament emocional o un altre.
Tot i així, les preocupacions principals d’una família són:
-
Pressió emocional: dificultats per saber quina actitud prendre davant el malalt.
-
Incertesa: per com evolucionarà la malaltia.
-
Por: que el seu familiar mori.
-
Plantejament i inquietuds existencials: replantejament de vida i l’espiritualitat.
-
Dubte: per com proporcionar benestar al malalt.
-
Alteració en els rols i estils de vida: canvi d’hàbits.
-
etc…
En tots els casos, tant amb els afectats com amb els familiars, sempre es vetllarà per aconseguir una bona comunicació familiar. Prou dolorós és viure una malaltia d’aquestes caracterísitques, com per afegir-li la dificultat de passar-la sols.