Quantes vegades hem dit o hem sentit aquesta frase, referint-se a que la nostra parella hauria de saber el què volem o necessitem? Quantes vegades exigim telepatia al nostre súper-heroi-estimat (heroïna estimada)? Per què creiem que com a vàlida, només hi ha una sola manera de mostrar amor? Per què estem convençuts/es que aquesta manera, és la nostra?
Cadascú de nosaltres i, conseqüentment, també la nostra parella, tenim un estil propi de captar i donar les mostres d’afecte i d’estimació. Hi ha parelles que, ni sense saber-ho, tenen la sort de coincidir amb l’estil comunicatiu, és a dir, expressen i perceben l’amor amb el mateix idioma. N’hi ha altres, que no, que el tenen diferent. Això, no vol dir que no funcionin, sinó que caldrà saber quin és l’estil d’un i de l’altre, i ampliar el nostre repertori tant en el donar com en el rebre. És a dir, cadascú té un llenguatge propi per mostrar estimació, uns senyals que llença a la seva parella com a símbol d’amor. Així mateix, tendim a captar aquells senyals que s’adeqüen al nostre estil, negant tota la resta.
És una obvietat, dir que com a parella, no som compatibles amb tothom. Al moment de triar-la, hem d’activar la racionalitat i saber discriminar, si ho deixem en mans de les hormones, en poc temps, segurament, ens en penedirem. Un cop hem elegit una persona amb qui compartim valors, sentiments, projecte de vida i compromís, cal acceptar-la amb tots els seus pros i contres. Ni la critiquem, ni intentem canviar-la, sinó, minarem la relació.
Quan ja hem decidit acceptar el pack, cal entendre que no hi ha un estil més vàlid que un altre, l’important és conèixer el meu i el de la meva parella. Saber com expresso a la meva parella que l’estimo. Saber quins senyals capto com a proves d’amor, per part seva. Entendre com la meva parella em fa saber que m’estima i esbrinar quins senyals necessitarà que transmeti, per tal de sentir-se estimada.
No estem proposant una gimcana d’endevinalles, ni una aptitud de clarividència només a l’abast d’uns quants mortals. Per tal de sentir-me estimat/a i no donar per suposat que l’altre ja sap que l’estimo, proposem un exercici de comunicació entre ambdues parts, parlar de com transmetem i de com captem l’afecte, a fi d’abandonar patrons obsolets i construir un estil comú que ens permeti enriquir la nostra relació. D’aquesta manera, tant un com l’altre, ens sentirem més estimats, més segurs i la nostra confiança en sortirà beneficiada.
Fem, doncs, una pinzellada als diferents estils de transmetre i captar l’amor:
- Físic: És un estil que destaca pel seu contacte corporal. Necessita carícies, petons, abraçades, fregues, relacions sexuals… El físic vol que la seva parella el toqui. Només així, se senten estimats.
- Verbal: Aquest estil se centra en el sentir i escoltar que la nostra parella ens diu coses agradables. Es necessita aprovacions, elogis, que es parli amb delicadesa… Per als verbals, el to de les paraules és molt important. Vol sentir dir en veu alta a la seva parella “t’estimo”!
- Temporal: Aquest estil vol temps de qualitat, es vol sentir atès i que se l’escolta. Pateixen quan senten que no se’ls hi dedica, ja que se senten ignorats. Volen atenció. Els temporals se senten estimats quan la seva parella vol passar llargues estones amb ells, quan els hi ofereix exclusivitat. Capten l’amor pel temps que se’ls hi dedica.
- Fets: Aquest estil necessita sentir que se li fan favors, vol sentir un tracte especial. Només se sent estimat, quan l’altre fa accions concretes cap a ell/a, quan té petits detalls i fa coses per ajudar-lo/a, facilitar-li la vida, o per fer-lo/a sentir bé. Només se senten estimats, si veuen que la seva parella fa coses per a ell/a.
Has reconegut el teu estil preferent? Reconeixes el de la teva parella? Com podem optimitzar la seva compatibilitat? Potser, t’has identificat amb una mica de cada. Planteja’t, a què no renunciaries en cap cas? A partir d’aquí, parleu, negocieu i busqueu com ampliar i sumar, per sentir-vos estimats.
No hi ha millor regal per a la nostra parella, que fer-la sentir estimada per nosaltres. Estimar és un verb i com a tal no només es diu, sinó que per sobre de tot es fa!
Referències:
- Teoria del Apego, John Bowlby
- The noticer, Andy Andrews