Quan iniciem una relació de parella, el desig sexual, funciona sol, ben poca cosa hem de fer, per tal que aquest s’expressi lliurement. Ens sentim atrets per la novetat, el desconegut, la descoberta… Com més incertesa, més desig! Com més enigmàtic, millor! Alhora, entrem en un joc de conquesta, de seducció, per tal que la nostra presa, ens vegi el màxim d’atractius i no es pugui resistir als nostres encants…
Tot aquest ball hormonal, propi de l’enamorament, ens facilita i ens predisposa a aquest flirteig tan engrescador, tan aventurer, tan llaminer!
Que bé que durés sempre, oi?
A mesura que l’èxtasi hormonal propi de l’enamorament va disminuint, el desig, també. La ceguesa de l’inici es retira, per anar obrint els ulls i deixar pas a la realitat, a la intimitat, a la confiança, en definitiva, a l’amor…
Mentre que l’amor s’alimenta de proximitat i coneixença, el desig s’alimenta de distància i incertesa.
Vaja… I ara què?
Primer:
Relaxar-nos, si el nostre desig no treu foc. Això, no vol dir que no estimem a la nostra parella, simplement, que ens hi hem habituat. Tot i que els macarrons m’encanten, potser, això de menjar-ne cada dia, em pot arribar a avorrir…
Segon:
Trencar el mite que els homes sempre en tenen ganes. Senyors i senyores, això, és un tòpic! Per tant, convido a tots els mascles que no estan “sempre a punt”, que no es qüestionin la seva masculinitat, i que ni us passi pel cap que teniu algun defecte de fàbrica.
I a les noies que són més actives sexualment que les seves parelles masculines, que es tranquil·litzin. Ni “vas sortida”, ni vol dir que no et trobi atractiva. Simplement, que la necessitat de mantenir relacions sexuals varia molt depenent la persona, l’edat, el seu moment vital, la seva manera de comunicar-se…
Tercer:
Hi ha una freqüència estàndard, en tenir relacions sexuals? No! Tant si una parella vol tenir una freqüència diària, com si la vol tenir anual, si tots dos membres hi estan d’acord, és normal! El problema, esdevé, quan cada participant té una freqüència diferent. En aquest cas, hem de negociar!
Quart:
Negociar? Sí! Eliminem el mite de la sexualitat espontània. Si encara el tenim, revisem com se’ns va inculcar aquesta creença (potser, si recorrem a les pel·lícules de Hollywood durant l’adolescència, en trobarem l’entrellat!).
Cal que parlem i comuniquem a la nostra parella, quines necessitats, fantasies, motivacions tenim. A partir d’aquí, cal que establim unes pautes a fi que ni un se senti forçat, ni l’altre, frustrat. La sexualitat és per gaudir-la, no, per patir-la!
Cinquè:
Recuperem els macarrons. Havíem quedat que ens agradaven molt, però que cada dia ens podien arribar a avorrir, oi?
Bé! Activem, doncs, la nostra imaginació per variar el gust d’aquest plat que tant ens agrada: amb quantes salses diferents els puc cuinar? Al forn? A la paella? A l’olla? Avui, sense salsa i ràpid, ja m’està bé! A la planxa! A la planxa? Sí, a la planxa! Avui, me’ls menjo al llit, demà, al menjador, el mes que ve, al cotxe. Podem fer un pícnic!!!
Sisè:
Entendre que el meu desig, és de la meva responsabilitat; no, de la meva parella. Cal prendre un rol actiu, entendre que si la sexualitat és un valor important dins la relació, l’hem de cuidar, protegir i estimular. No esperem passivament, que un dia ens retorni aquella efusió de l’inici, o alimentem el desig, o se n’anirà per no tornar.
La sexualitat madura demana una parella madura: el desig, no és una reacció; el desig és una decisió!